Mai vaig ser massa bona amb la hidràulica, de fet tant regs i drenatges com hidràulica i regs van ser les pedres en la meva sabata mentre estudiava. De tota manera, entre càlculs, pressions, aigües, aspersors i d’altres conceptes em va quedar clar que, per molt que un dissenyi la millor instal·lació, perquè aquesta sigui realment eficient, s’ha de començar per minimitzar les pèrdues que es puguin produir en el trajecte entre el punt d’inici i de sortida. És ben cert que no és necessari haver fet una o dues enginyeries per saber això, però en el nostre dia a dia solem passar per alt allò més evident.

El concepte d’evitar les fuites en una instal·lació hidràulica en comptes d’augmentar el cabal es pot aplicar en múltiples casos. Potser Su Kahumbu pensés en això en veure als agricultors i ramaders de Tigoni (Kenya) on ella té la seva granja, encara que també va poder imaginar-se que estaven jugant a farmville en els seus mòbils o que una vaca estava volant entre núvols, ai no, que aquest darrer era en Felix. El que tinc clar és que en aquest moment no s’estava menjant una rodanxa d’ iJam 5Js. En realitat Su veia petites explotacions ramaderes amb tres vaques lleteres de mitjana amb les quals els seus propietaris no guanyaven ni per arribar al límit de la pobresa; propietaris de la terra i la mà d’obra que no treien partit de les seves produccions a causa de la falta d’informació sobre el maneig del seu bestiar; grangers amb telèfons a les seves mans. Què podia fer ella perquè amb els mateixos recursos poguessin produir més?

Su Kahumbu va decidir desenvolupar iCow, una aplicació per a mòbils que envia missatges de text i de veu per maximitzar la producció dels petits ramaders de Kenya. Amb una tecnologia accessible des de qualsevol terminal mòbil bàsic permet crear un registre individualitzat per a cada vaca i que el granger rebi recordatoris avisant dels dies clau del cicle reproductiu i informació sobre nutrició, gestació i salut, a més d’oferir-li les dades de contacte d’experts propers, com a veterinaris o compradors. D’aquesta manera, per exemple, el ramader està atent al moment del zel de la seva vaca, fa un seguiment de la seva producció lletera, segueix un calendari de vacunes, és capaç de vendre a millor preu els seus productes i, finalment, a nivell global s’és capaç d’articular una xarxa de productors connectada i alhora fer-la molt més competitiva. iCow va néixer el 2010 i ja ha rebut diversos premis com el App4Africa i recentment una ajuda de la Indigo Trust per desenvolupar una plataforma multilingüe d’atenció al client per interaccionar amb els usuaris i implementar-ne noves opcions.

M’agrada la idea de fer més forts als més petits, independents a poder ser. En realitat no veig a iCow tan sols com una aplicació per al mòbil que et diu quan posar el toro a la vaca o donar-li la baixa per maternitat, com preparar un bon ensitjat i quan vacunar-la, és molt més que això. Aquesta eina és una poderosa plataforma que capacita i connecta el ramader amb cadascun dels actors implicats en el sector agroalimentari, permetent que al seu torn se’n beneficiï tota una societat en desenvolupament. Es constata amb l’èxit que està tenint, més de 25.000 usuaris en dos anys, i els resultats positius que generen, principalment incrementant la producció de llet per vaca. A més que el magatzematge de tota aquesta informació pugui ser útil per a d’altres parts interessades com poden ser centres d’investigació, ONG o el govern.

Els propers passos de Su es dirigeixen cap a unir el món virtual amb el real. Els milions d’usuaris de farmville permeten dir que ens agrada fantasiejar amb això de ser grangers. Per què no anar un pas més enllà i utilitzar aquestes ganes de produir aliments virtualment per recolzar directament als productors, dins del que seria alguna cosa semblat a un apadrina la meva vaca. Els desenvolupaments tecnològics aplicats a la ramaderia no caminen exclusivament cap a la producció d’animals més humanitzada sinó també a fer-la més sostenible.

Imatge Dairy cow in Embu, Kenya de ILRI