Porte alguns dies sentint i llegint els comentaris i declaracions generats arran l’entrevista que li feren al Dr. George Church en el diari Der Spiegel, la traducció de la qual es pot trobar en el País. I finalment l’he llegida. La veritat és que m’ha deixat un sabor agredolç. La part dolça és que he reconegut eixe fabulós i brillant genetista que és el Dr. Church. El toc agri l’ha posat el sensacionalisme i els titulars exagerats que ens ha regalat just quan acaba de llançar el seu últim llibre.

La primera vegada que vaig saber del Dr. Church va ser en el Personal Genomes Project en una de mis habituals recerques de dades de seqüenciació de genoma humà. En este projecte cerquen voluntaris perquè posen el seu genoma a la disposició de la comunitat científica i, per a donar exemple, ell va ser una de les primeres persones que van facilitar mostres biològiques per a fer les anàlisis. Em va semblar una idea atrevida i original d’algú que té molt clar quin és el camí pel qual va a anar la genètica en els pròxims anys. Jo no sóc molt partidari de compartir el meu genoma i encara així vaig estar pensant presentar-me com a voluntari.

Tornant a l’entrevista, crec que tant el periodista com l’entrevistat s’ho han passat en gran. Mentre avançava en la lectura tenia la sensació de que el periodista trobava tot allò que cercava i l’investigador, amb la cara simpàtica i eixe aspecte de científic boig amb la qual apareix en l’article, aconseguia un dels seus objectius, que es parle del seu llibre arreu del Món. Encara que és molt criticable que un investigador utilitze el sensacionalisme per a fer negoci, creus que si haguera contestat d’una altra forma menys exagerada li hagueren fet tant de cas? Estic segur que si haguera sigut completament estricte en les seues respostes, no haguera tingut el mateix èxit ni una desena part de l’impacte. Tampoc crec que amb la seua actitud facilite que açò no ocórrega, ha entrat en el joc com qualsevol persona haguera entrat. Per què no anava a entrar? Encara així, cal reconèixer que ha sigut honest en totes les seues respostes i quasi sempre ha contestat amb el que se sap o s’intueix que serem capaces de fer.

Una de les coses més destacables és que en tota l’entrevista es nota que li agrada el que fa, que és un científic capaç de viure i alimentar-se del seu treball, un home de ciència. En definitiva, m’ha semblat una entrevista que segur et fa reflexionar i molt recomanable. Com a exemple, aquestes són algunes de les reflexions interessants amb les quals em quede i et convide a llegir-la:

“El que és roín per a la societat és que hi haja poca diversitat. Açò és així per a la cultura i l’evolució, per a les espècies i també per a les societats en general. Si un es converteix en una monocultura, corre un gran risc de perir.”

“Bé, tots els organismes són mecànics quant a que estan fets de peces mòbils que s’acoblen com a engranatges. L’única diferència és que són increïblement complexes. Són màquines atòmicament precises.”

“I crec que hi ha relativament pocs casos en els quals aqueix debat haja frenat el progrés tecnològic. Crec que hem de ser prou cauts, però açò no significa que hàgem d’imposar moratòries a les noves tecnologies. Es tracta de concedir permisos, supervisar, fer proves. I és veritat que hem d’assegurar-nos d’educar als ciutadans sobre aquest tema. Seria estupend que tots els polítics del món anaren tan espavilats per a les tecnologies com el ciutadà mitjà ho és per a la política.”

Foto: twitter.com/geochurch