Benvinguts a l’antropocè és un curt de 3 minuts de durada que repassa els últims 250 anys de la història de la Humanitat, des del començament de la Revolució Industrial fins a la cimera de Rio+20. En ell es reflecteix com la Humanitat s’ha convertit, en aquest període, en una força global que ha alterat de forma profunda els principals cicles biogeoquímics. Forma part del material preparat per al primer portal educatiu sobre l’antropocè, promogut per la conferència Un planeta sota pressió, que es va celebrar a Londres fa 11 mesos.

Durant la major part de la nostra història, la Humanitat ha viscut en societats de caçadors-recol·lectors. Durant tot aquest temps, la nostra relació amb el medi va tenir lloc a escala local o, com a molt, regional. Les nostres activitats van provocar impactes sobre el medi, però, en conjunt, van ser una força insignificant en la dinàmica de la terra.

Fa uns 10.000 anys, prop del començament de l’Holocè, es va desenvolupar l’agricultura de forma independent en diferents parts del món.Va ser quan començarem a transformar les terres per a poder conrear-les. Però la velocitat de transformació de terres va estar limitada per la disponibilitat d’energia.

Cap a l’any 1750 començarem a fer un ús més intensiu dels combustibles fòssils. Aquest moment marca el començament de la revolució industrial. La població mundial va augmentar gràcies a la disponibilitat de majors quantitats d’aliments i als avanços en higiene i salut. I també va augmentar la producció de béns.

A mitjans del segle XX es va produir una discontinuïtat notable. L’impacte de les nostres activitats va passar a créixer de forma accelerada després de la II Guerra Mundial. Entre 1900 i 1950 la població, la riquesa i la tecnologia van créixer de forma similar. Però, entre 1950 i 2011, els augments de riquesa i tecnologia han estat molt més importants que l’augment de la població. I això que, en aquest període, l’augment de la població ha estat notable.

La magnitud, l’escala espacial i la velocitat dels canvis induïts per les nostres activitats en l’actualitat no tenen precedents en tota la nostra història. Pel que fa a la magnitud: les nostres activitats igualen o sobrepassen a les forces naturals en diversos cicles biogeoquímics. Pel que fa a l’escala espacial: les nostres activitats alteren de forma global tots els components del nostre planeta. I, pel que fa a la velocitat dels canvis: aquests es manifesten a una velocitat molt major que els canvis d’origen natural.

Si, estem a l’antropocè. Estem en un nou període de la història de la terra en el qual les nostres activitats rivalitzen amb els processos biogeoquímics globals. I, en aquests moments, la terra, pel que fa a alguns dels paràmetres fonamentals, no ha estat en una situació semblant en els últims centenars de milers d’anys.

La Terra està responent a aquests canvis. La Terra funciona, ara, com en els últims 10.000 anys. En aquest període, les condicions han estat benignes i han permès el desenvolupament de civilitzacions complexes. Però les pertorbacions d’aquest estat tenen implicacions per al nostre benestar. El canvi global compromet la producció de béns i serveis que són bàsics per a la nostra supervivència, com aliments, aigua dolça, aire net… Però la Terra pot acabar modificant el seu modus de funcionament. I el nou estat del sistema serà, probablement, prou més hostil per a les societats.

Som la primera generació amb un coneixement ampli de com les nostres activitats alteren el funcionament de la Terra. Som, per tant, la primera generació amb el poder i la responsabilitat per a canviar la nostra relació amb la terra.