El otro día un amigo me comentó que había conocido a una nutricionista genética. En seguida me emocioné y pensé que utilizaba las nuevas tecnologías de secuenciación masiva para realizar un perfil genético de sus pacientes y así, detectar intolerancias o algún tipo de defecto fisiológico para adecuar la dieta a cada persona. Pero no, resulta que utilizaba el conocimiento genético, en general, para decir lo que pueden comer sus clientes o no. Y, como no podía ser de otra forma, me puso el típico ejemplo de que la leche de vaca es mala porque solo el hombre bebe leche de otra especie. No es la primera vez que escuchaba este argumento tan ridículo y no es el peor de todos, como podéis ver en este enlace de una página de un colectivo de veganos. Si sois capaces de acabaros de leer las treinta razones que dan para no tomar leche de vaca, podréis observar que no hay ni una cita a un estudio científico, aunque sí que hablen de estudios en general.
Con el paso del tiempo y, gracias a que últimamente me estoy aficionando a libros, blogs y programas que luchan contra todo este tipo de timos, estoy llegando a ser realmente intolerante contra este tipo de manifestaciones gratuitas. Si quieres que me crea algo, demuestramelo. Si me estás diciendo que las personas somos los únicos animales que tomamos leche de otra especie y por eso no debemos tomarla más, demuestrame que los perros, los leones, las hienas, los gatos, los ratones, las ratas o cualquier otro animal no tomaría leche si pudiera domesticar a otro mamífero. ¿De verdad? ¡Venga hombre! Y no es que este post lo pague una empresa láctea ni que yo tenga acciones en una. De hecho, ni siquiera me gusta demasiado la leche. Pero no puedes engañar a la gente de esta manera.
Lo peor de estas informaciones no es que existan, sino que la gente se las cree. Y he utilizado correctamente el verbo «creer». La gente hace un auténtico acto de fe y es capaz de interiorizar estas afirmaciones e incluso compartirlas con más gente. No le demuestran lo que están diciendo, pero es mayor la desconfianza respecto a las industrias y la regulación estatal que hacia gente que escribe siguiendo intereses diferentes. Porque no hemos de olvidar que esta gente también se mueven por sus intereses. En el caso de la nutricionista genética, utiliza dichas afirmaciones para cobrar y hacer dietas «genéticamente óptimas». Y yo creo que como personas que trabajamos en ciencia, no podemos callarnos y debemos discutir cada afirmación de este tipo siempre que estemos presentes y sea posible, aunque quedemos de poco modernos y anacrónicos. Se lo debemos al método científico y a tantos animales utilizados en tantas investigaciones. Y tú, ¿sueles saltar cuando alguien comenta un hecho no demostrado y claramente engañoso? ¿Te callarías si un profesor de universidad afirmara que el Universo gira alrededor de la Tierra en estos días? ¿Pensáis que las leyes deberían penalizar las personas que engañan para vender sus productos?
Imagen: Chaval Brasil
8 comentarios
Eva dice:
5 feb 2013
Jorge, aquest és un tema en el que estic completament d’acord. No m’agraden els tòpics, les coses que es diuen perquè si, perquè s’han escoltat per ahí, mai m’han agradat. I crec que has posat un exemple perfecte, perquè sempre que he buscat alguna informació sobre aquest «món», amb tots els meus respectes, m’he trobat una muntanya de barbaritats i afirmacions sense cap fonament.
Aquestes 30 raons són per a emmarcar-les, la llet porta sang, pus, verí… com si no passara cap control sanitari ni alimentari! Per sort hi ha prou comentaris després de gent amb trellat que posa en dubte tot açò. Ara, els arguments per defendre’s són de traca, van des de «eh! A google hi ha un munt d’enllaços, investiga si vols!», clar home, em soltes tu un super rotllo i he de ser jo qui ha d’anar a veure que el que dius és veritat… o «mira, llegeix-te un article que he trobat que es diu: ¿Se puede confiar en los resultados de las investigaciones científicas?».. no clar, en la biologia o la tecnologia alimentaria no es pot creure, però la ciència infusa… això si que mola!! De veritat que no ho entenc, jo preferisc que algú vinga i em diga, mira, jo per la meua extrema sensibilitat cap als animals preferisc no consumir cap aliment en el que jo crega que per a obtenir-lo els han fet patir. A mi això em sembla genial i respetable, però la resta…
Pel que fa a les les preguntes finals, jo de vegades «salte» i de vegades no, tot depèn del context. De vegades seria com tractar d’evangelitzar al desert (açò ha quedat molt prepotent, no?, perdó!), però mai, mai, em crec quasi res del que es diu per ahi així, en massa… he de confiar molt en qui m’ho estiga contant. Si no, jo necessite arguments, i crec que si, que és feina d’un científic almenys dir-li al qui tens davant, xato, això investiga-ho una mica més, no està clar…
Jorge dice:
5 feb 2013
Coincidim completament Eva. I el que més ràbia em dóna és que pareix que has de ser tu el que li demostres que no té raó, quan és l’altra persona la que està inventant-se les coses… Jo com ja he dit, intente botar sempre, però a vegades dona gosera, això és el que vull evitar…
Vicent dice:
5 feb 2013
Jorge, m’he sentit en l’obligació de respondre a les teues preguntes finals, no sols perquè el tema em motiva sinó també perquè vaig estar present quan el comentari que dóna peu a la teua entrada.
Hi ha un tema que últimament em fa botar: l’homeopatia. Fins fa un parell d’anys no combregava en les tesis homeopàtiques, però simplement pensava «no cal discutir, total tampoc fa mal a ningú… si l’efecte placebo li va bé, allà ell». Però últimament ha comprovat com molts metges de la sanitat pública comencen a recomanar homeopatia… i això sí ho considere un perill. [Nota: parle d’homeopatia, no de remeis naturals o amb herbes] Ho considere un perill en la mesura que eixe tractament homeopàtic substitueix altres de major eficàcia.
Què opineu els científics?
I responent a una altra de les teues preguntes, considere que la llei hauria de ser molt dura amb la gent que estafa en temes de salut. Hui en dia se pot estar venent polseretes «Power-balance» a preu d’or i quan es demostra l’estafa se soluciona amb una multa ridícula. Això sols anima a que cada vegada més estafadors ho intenten, ja que la mentida és beneficiosa tant si et pillen com si no.
Jorge dice:
5 feb 2013
Gràcies pel comentari Vicent, m’encanta que botes per estos temes.
Que què opinem els científics sobre la homeopatia? Doncs crec que hi ha de tot. Lamentablement estic segur que moltes persones relacionades amb ciència creuen o han utilitzat l’homeopatia alguna vegada. Al cap i a la fi, també són persones. Vull pensar que no són la majoria, però en són uns quants. Només si contàrem les farmàcies i els metges que la recepten, en serien prou. Personalment jo crec que és una estafa i que s’aprofiten moltes vegades de la ignorància i la necessitat de la gent. I estic completament d’acord amb tu, el pes de la llei deuria caure sobre ells. Les estafes deurien estar més penalitzades, no pot ser que guanyen diners pagant la multa. Deurien tindre una multa el valor de la qual fóra al menys els diners guanyats, així s’ho pensarien més de dues vegades abans de timar a la gent.
Vicent dice:
8 feb 2013
http://psicotecablog.wordpress.com/2013/02/06/terapias-alternativas-en-psicologia-y-medicina/
Pep dice:
5 feb 2013
Debem -> devem 😉
Jorge dice:
5 feb 2013
Corregit, gràcies!
¡La leche qué peligroso! « Blog de piratas de la ciencia dice:
21 feb 2013
[…] en revistas científicas, no a boletines de barrio ni páginas web sin ningún tipo de credibilidad como ya vimos en otro caso. No hay que hacer un acto de fe para creernos que ha sido así, sino que todos los casos han sido […]