DNA basura

A tots els que estudiàrem genètica fa alguns anys, ens ensenyaren que la major part de l’ADN de molts organismes no té cap funció coneguda. De fet, el nom “ADN escombraire” (“junk DNA” en anglès) amb el que denominaren alguns grans científics, entre ells el mateix Francis Crick, és totalment descriptiu del que s’espera d’ell. Inclús es pensava que ni tan sols s’expressava en les cèl·lules. Esta explicació va xocar de front amb el que jo havia pensat sempre: “els éssers vius són màquines amb engranatges quasi perfectes i optimitzats durant milers d’anys”. Cóm anava a deixar un organisme que la immensa majoria de la informació que el caracteritza no servira per res?

Gràcies a les investigacions dutes a terme en els últims anys sobre estes regions, ara sabem que no és així. En els últims anys s’està substituint el nom “d’ADN escombraire” pel de “ADN no codificant“. El terme “no codificant” significa que no van a donar lloc a proteïnes. Podem trobar una gran varietat d’unitats reguladores, com els microARNs, que són molècules d’ARN amb una importància crucial en la regulació de molts processos, còpies de gens que han perdut la seua funció, anomenats pseudogens, o zones repetitives en tàndem. En definitiva, multitud d’elements reguladors i elements les funcions dels quals són completament desconegudes i que regulen les zones considerades clàssicament com “importants”.

Si ens centrem en el genoma humà, entre el 98.5 i el 98% és ADN no codificant. És a dir, la immensa majoria del nostre genoma no es tradueix a proteïna i no sabem assignar-li cap funció coneguda. Amb la seqüenciació del genoma humà a principis de segle, pesàvem que entraríem en la fase de la proteòmica, era el moment de definir totes les proteïnes i conèixer la seua funció. En part si fou així, però el problema es va complicar amb estos nous elements. L’horitzó de la regulació de l’expressió genètica s’allunyà i era com si haguérem tornat a començar el camí del seu enteniment.

En definitiva, quant més sabem sobre cóm està estructurada la informació genètica, més preguntes brollen sobre la seua estructura i més es complica entendre cóm es comporta tant a nivell funcional com estructural. Encara que s’estan fent molts esforços per entendre estes regions (com exemple, el nombre d’articles relacionats amb els microRNAs: 14.613), encara estem lluny de conèixer tots els processos en els que estan implicats. Queden moltes incògnites per resoldre. Què tindrà més importància, els elements funcionals o els seus reguladors? Quants d’ells regularan el mateix procés? Quants nous elements reguladors apareixeran? Hi haurà un canvi substancial en cóm entenem el genoma i la seua funció?

Font de l’image ací.