Han passat cinc dies des del canvi de cicle del calendari maia i tot sembla indicar que la fi del món, en el sentit mil·lennarista del terme, no s’ha produït. Queden cinc dies per cap d’any i, ja sabeu, aquesta és una època per fer balanços. U al que preste una especial atenció és la llista de llibres de no ficció seleccionats pels crítics de The New York Times. Va començar sent una qüestió professional i s’ha convertit en un costum esperat: veure que llibres criden la meua atenció, llegir les ressenyes en aquest i en altres mitjans, seleccionar els més interessants, planificar les seues compres…

Enguany, la collita és aquesta:

Lizzie Collingham. The taste of war: World war II and the battle of food.

Edward O. Wilson. The social conquest of earth.

William Souder.On a farther shore: The life and legacy of Rachel Carson.

Florence Williams. Breasts: A natural and unnatural history.

David Quammen. Spillover: Animal infections and the next human pandemic.

La selecció del primer objectiu respon, normalment, a motius emocionals. Per tant, no hauria de sorprendre-vos que haja triat Breasts, de Florence Williams, una història social, cultural, mèdica i científica del pit humà, amb una èmfasi especial en lesmamelles. I, si, en la decisió ha influït la (sana) fixació que tinc per les glàndules mamàries de les dones però, també, un llibre que vaig llegir fa uns onze anys i alguna mort recent i no tan recent.

El llibre era Having Faith, de Sandra Steingraber. Vaig saber d’ell per una ressenya que va publicar la revista Science titulada Pregnacy in a polluted world. En aquell moment la meua companya estava embarassada, i em va semblar interessant llegir-lo. Sandra descrivia l’embaràs de la seua filla Faith tant des del punt de vista sentimental com des del punt de vista científic, centrant-se en descriure els possibles efectes de les substàncies químiques d’origen industrial en el desenvolupament de la seua filla.

Pel que fa a les morts, ja fa anys que una coneguda va faltar per metàstasi d’un càncer de mama. I, a mesura que ha anat passant el temps, ha anat augmentant el nombre de dones mastectomitzades al meu entorn. I a això cal afegir la mort recent de la mare d’amiga de la meua filla.

Així que, com vegeu, tinc raons més que suficients per justificar el meu interès en aquest llibre. La història del mateix va començar, pel que he llegit en les ressenyes, fa set anys, quan l’autora estava criant el seu segon fill. Florence va llegir una sèrie d’informes sobre la presència de compostos químics d’origen industrial en la llet materna i va pensar, des de la seua condició de periodista especialitzada en temes ambientals, en salut i en ciència, que era un tema que valia la pena investigar, sobretot després de rebre els resultats de l’anàlisi de la seua pròpia llet: en ella es trobaven petites quantitats de plaguicides, dioxines, perclorat i retardants de flama. Quins efectes tenen aqueixos compostos sobre la nostra salut i sobre la salut del nostre fills? Per a respondre a aquesta pregunta, Florence parla d’anatomia del pit, endocrinologia de la pubertat, química de la llet humana, interaccions gens-ambient i etiologia del càncer, entre altres temes. Suggeridor, no? Us podré donar mes detalls quan compre i llegesca el llibre…