Giro la cantonada i a contrallum veig una silueta que respira de forma pausada. Com si em trobés enfront d’una obra d’art feta amb tècnica mixta, espontàniament comencen a aparèixer-li post-it enganxats per tot el cos. Aconsegueixo llegir-ne alguns:

Em llevo les ulleres, em frego els ulls. És un superheroi? No, no porta els calçotets per sobre dels pantalons. És un superhome? No, no sembla tenir braços biònics. M’apropo i mentre es gira m’adono que és tan sols un Homo cientificus, meitat home meitat científic.

Com és un científic? Amb la silueta no hagués endevinat quin tipus de persona era, podria haver estat un home malgirbat o una dona amb tacons, però el que defineix a un científic no és la seva aparença física. Encara recordo la impressió que em va fer anar a una entrevista en les dependències d’una administració regional i trobar-me amb un científic escabellat enfundat en una camisa groga arrugada, aposto que treta directament de la maleta del seu darrer vol transoceànic per assistir a algun congrés. Però també els hi ha de bota, de bata i sense res, que no pas nus. Sempre em provoca un somriure quan un periodista pretén que, per exemple, un bioinformàtic o un economista agrari es posi una bata per fer-li una entrevista. M’agrada Looks like a scientist, una pàgina per bandejar qualsevol estereotip sobre el que és o no un científic. Sí, els científics canten, ballen, són intrèpids, tenen fills… són éssers vius!! Encara que clar, de vegades el cinema s’ha encarregat de mostrar els científics com a éssers bojos capaços de posar-se del costat del mal, lleument reparat per versions televisives durant l’hora de berenar molt més properes amb científics amb els cabells de punta i bata verda.

Passant de les aparences, de la superfície, dels estereotips físics, arribem a la percepció social dels científics. Segons la darrera enquesta de metroscopia els científics són els professionals millor valorats quant a l’acompliment de les seves funcions, en les antípodes es troben els polítics. Sembla paradoxal, si més no a un marcià li ho semblaria, que els personatges pitjor valorats siguin els que manen als millor valorats, el joc del món a l’inrevés. Però, què és el que fa que un científic sigui millor valorat que qualsevol altre professional?

Fa un parell de mesos vaig tenir l’oportunitat de participar, al costat d’Eva Pastor i en nom de Piratas de la Ciencia, en l’activitat Cine@CIPF dintre de la Setmana de la Ciència organitzada pel CIPF. En dues sessions vam presentar i introduir la pel·lícula Los últimos días del Edén (Medicine man, 1992) a diversos grups d’estudiants i adults. Una pel·lícula classificada com a aventura ecològica amb història d’amor que conté múltiples ingredients relacionats amb la recerca científica. Després de veure la pel·lícula diverses vegades i prendre anotacions, em vaig quedar pensativa mentre escrivia en una espiral aquelles qualitats que veia en Robert Campbell i Rau Crane: observador, sense idees preconcebudes, sistemàtic, anotador, empíric, tenaç, curiós, crític.

Sense pretendre sentar càtedra, vaig pensar a dilucidar quines qualitats havia de tenir un científic per desenvolupar el seu treball, què és el que feia que tingués tal valoració social. Aquesta setmana he fet una enquesta, gens exhaustiva ni científica, preguntant a científics que m’envolten que descrivissin a d’altres científics propers. No vaig preguntar per les qualitats d’un científic tipus perquè sinó haurien sortit característiques potser idealistes. Em va sorprendre veure que les qualitats que havia vist en els personatges de la pel·lícula coincidien amb les de la meva pseudoenquesta. Les podeu veure a la imatge i us les poso aquí:

Curiós, imaginatiu, crític, metòdic, creatiu, rebel, observador, rigorós, dedicat, reflexiu, escèptic, apassionat, emigrant, vocacional, pacient, perepunyetes, brillant, intel·ligent, connectat, informat, atrafegat, capaç, dotat, format, focalitzat, innovador, poeta, assenyat, pensador, recol·lector d’idees, recol·lector de sabers, irònic, tècnic, vital, humanista, surrealista, pegat a les lleis de la naturalesa, pegat al social, pegat a la història, transversal, intensiu, erudit, magistral, sensible, actiu, involucrant, professional, pragmàtic, polièdric, sense límits, inconformista, flexible, inflexible, open-minded, inquisitiu, instruït, apàtrida, viatjat, amant dels reptes, classificador, malament pagat, sense recursos, presa de la incertesa, responsable, multidisciplinària, dispers, entusiasta, especulatiu, diligent, perspicaç, tenaç, voluntariós, perseverant, resolutiu, organitzat, treball en equip, saber-se vendre, treballador, molta personalitat, networking, networking social, arriscat, atrevit.

No és or tot el que rellueix doncs també hi ha científics que són un frau, que són envejosos, que no treballen en equip, que no comuniquen el seu saber. Els científics no som perfectes, segur que algun dia hem fallat, fins i tot podem estar anys perseguint una hipòtesi que finalment resultarà ser falsa. Però, podria aquesta llista de qualitats definir a qualsevol altre professional? Per ventura no tindríem una millor societat si els seus individus fossin crítics, començant per ells mateixos, rigorosos i metòdics, però alhora sense límits, imaginatius i apassionats? De vegades penso que el científic és una persona que no ha deixat de ser nen, que conté l’equilibri perfecte entre la maduresa i la capacitat de sorprendre’s, que tot en la seva saviesa està preparat per ser refutat.

T’atreviries a ser una mica científic?