La caça de l’Snark de Higgs

El mapa de “La caça de l’Snark”

Entrem a la sala, fa calor. Sembla que estem en un accelerador de partícules, si més no imagino que si van accelerades i xoquen haurien d’alliberar energia. Ell no sé què pensa, solament sé que té calor. Una bioinformática i un filòsof en el Kosmopolis, unes jornades de literatura amplificada i que aquesta edició té la Tercera Cultura, la que sorgeix de la unió entre cultura literària i científica, com un dels seus temes principals. La xerrada La caça del bosó va a tractar de fer un relat paral·lel entre l’obra La caça de l’Snark (1874) de Lewis Carroll i la cerca del bosó de Higgs.

En el darrer any he anat a diverses xerrades de física de partícules sobre el bosó de Higgs, cadascuna d’elles amb un registre de comunicació molt diferent. La primera va ser la mediàtica presentació del que semblava ser un nou bosó i va ser transmesa en directe per internet des del CERN. Durant dues hores vaig mantenir una finestreta a la part superior esquerra del meu ordinador, mentre xatejava amb un amic enginyer sobre el que anaven anunciant i intentava treballar; sí, massa coses però en realitat solament volia sentir allò de que havien detectat el Higgs amb més de tres sigmes, és a dir, amb un alt grau de certesa. Fa uns dies pensava que tal com està la higgsteria un especialista es guanyaria la vida anant d’un lloc a un altre donant xerrades sobre el bosó de Higgs. Com hem arribat a la febre del Higgs si la majoria no aconseguim entendre què és el model estándard, el camp de Higgs, el bosó de Higgs o fins i tot no sabíem ni quin cara té el senyor Higgs i els seus sequaços? Quina flauta de Hamelín toca la física de partícules perquè hagi aconseguit portar-nos al seu terreny?

Així que, tornant al Kosmopolis, comença la funció i m’agrada la melodia amb la qual ens hipnotitzen. Sonia Fernández Vidal és física, escriptora i divulgadora científica; Martine Bosman és catedràtica de recerca de l’IFAE i directora del Consell de l’ATLAS, un dels grans experiments per trobar el Higgs, i finalment, se’ls uneix Tamara Vázquez Schröder, investigadora de l’ATLAS que hi és però no hi és, doncs apareix en teleconferència des de la sala de control de l’ATLAS al CERN.

La caça de l’Snark de Lewis Carroll narra en vuit poemes les aventures d’una tripulació que busca un animal mitològic, l’Snark. La xerrada en realitat és una contínua analogia entre l’obra literària i l’experiment científic, Tercera Cultura en potència. Extractes d’aquesta èpica i misteriosa aventura ens condueixen a través d’una complexa recerca científica explicada de forma molt assequible. Em quedo en realitat amb tres paral·lelismes molt interessants que s’han fet durant la xerrada.

És fascinant l’heterogènia tripulació a la recerca de l’Snark, personatges tan dispars com un enllustrador o un advocat dins d’un mateix vaixell. I què és sinó l’ATLAS, un gran experiment en el qual participen investigadors 3000 de 38 països, un terç dels quals són estudiants. Físics, enginyers, informàtics i un llarg etcètera de professionals que treballen conjuntament per dur a terme un objectiu, on la suma de les individualitats fa un ens poderós que camina més de pressa. La interdisciplinaritat i transversalitat dóna potència a les nostres cerques.

L’Snark, un animal mitològic meitat serp meitat tauró, és un personatge que ningú ha vist i que tots busquen. En el cas de les partícules tenim al bosó de Higgs, l’única partícula que queda per trobar del model estàndard, el que descriu les relacions entre les interaccions i les partícules elementals de la matèria. Carroll fa que solquin mars per buscar un ésser mitològic i l’ATLAS no cessa de fer xocar partícules al LHC fins que es generi i es detecti un nombre suficient de vegades l’anomenat bosó de Higgs, i així poder dir que ha estat detectat amb prou certesa. Investigar per poder descriure el que ens envolta i que tot encaixi.

El mapa en blanc, sense terra ni símbols, que compra el capità per orientar-se i buscar l’Snark, suposant que aquest existeixi. Tant en la cerca del bosó de Higgs com en tants d’altres estudis anem a cegues, disposem d’una petita llum però hi ha tanta foscor al nostre voltant, tant espai per descobrir. Altres vegades es crea coneixement recolzant-se en dades prèvies, però sense dogmatismes. Podem tenir un plànol ben descrit però hem d’estar atents a qualsevol canvi inesperat, en qualsevol moment el teu mapa en blanc pot ser un altre mapa en blanc.

La tripulació aconsegueix trobar i capturar l’Snark? Realment el bosó que s’ha detectat és el de Higgs? Quines característiques té? El format va ser molt estimulador i sortim amb una conversa animada que va durar tot el sopar i les copes de després. Sembla que Kosmopolis va aconseguir el seu objectiu, una científica surt meravellada pel món sense sentit creat per Lewis Carroll i pretén llegir la caça original, d’altra banda un filòsof surt amb noves preguntes sobre partícules elementals i vol anar més enllà amb temes com l’antimatèria. Ens van sembrar la curiositat en les dues cultures per trobar un tercer punt molt més enriquidor, la Tercera Cultura.