Estem en plena època del “Big Data“. Ingents quantitats de dades ens envolten. Mòbils, Internet, xarxes socials, meteorologia, satèl·lits, finances, genòmica, dades, més dades i encara més dades. La tecnologia evoluciona i avança tan ràpidament que arriba a ser un problema emmagatzemar totes les dades de forma eficient i ràpidament accessibles. Jo mateix, en el meu treball, he arribat a haver de dividir un procés en més etapes i més lent per problemes d’este tipus. Sembla que comencen a haver solucions enginyoses, però encara així, va a ser un gran problema. I no solament el seu emmagatzematge, sinó també la seua transferència.

L’única forma d’abordar l’anàlisi d’aquestes dades és d’una forma organitzada i eficient, és a dir, mitjançant l’ús d’eines informàtiques. En algunes ocasions podràs aprofitar aquelles creades per altres persones, però en unes altres, no. En cas negatiu, has de plantejar-te començar a programar. Jo em vaig trobar en eixa situació en començar a treballar en bioinformàtica i és una de les millors coses que m’ha passat a nivell professional. Al principi costa un poc perquè has d’afrontar els problemes de forma diferent, però amb el temps arribes a notar com certes parts del teu cervell es recol·loquen, açò sí, sense dolor, però amb el temps pots afrontar els problemes de forma diferent. En definitiva, augmenta la creativitat. De fet, tinc diverses idees per a millorar el meu dia a dia fora del treball i ja tinc ganes que els meus fills siguen més majors per a començar a programar amb ells com el que es va a la platja a volar el catxirulo.

En aquest aspecte, el sistema educatiu espanyol torna a estar a la cua i s’allunya dels països més innovadors. La programació no està entre les prioritats en els programes educatius de l’actual govern, de fet, jo crec que ni li l’han plantejat. Com bé ens comenta Sergio Figueroa en el diario.es, ensenyar programació en l’escola és un canvi de mentalitat necessari en els temps que corren. L’alumne no solament ha de consumir els productes informàtics en el col·legi, sinó que ha d’aprendre que ell és capaç de crear eixes eines, implicar-se en la millora dels sistemes i optimitzar-los. La informàtica i la programació té tantes possibilitats com un vulga donar-li. Uns la utilitzaran per a solucionar problemes, uns altres per a analitzar dades sociològiques, uns altres per a crear art i uns altres per a fer jocs, tot depenent de les seues inquietuds, però tots intentaran participar. Deixar volar la seua imaginació i participar en el Món, no ser simplement un espectador. El missatge és preciós i necessari. No et quedes aturat, actua. Per descomptat, aquest missatge no solament serveix per a la informàtica, és aplicable a qualsevol assignatura i contingut. No cal ser espectadors davant el que t’ensenyen, i molt menys en l’escola.