Poden ser lògiques les cèl·lules?

L’ordinador, el mòbil o la tablet des de la qual ens estàs llegint estan formats per una sèrie de dispositius magnètics que només tenen dues posicions: positiu i negatiu. És increïble que amb un fonament tan senzill i simple, puguem gaudir de tantes coses. Un dels components que componen estos dispositius són les portes lògiques. Aquestes portes tenen funció booleana, és a dir, tenen dos possibles valors (Veritable o Fals) i gràcies a elles podem realitzar accions com sumar, multiplicar, afirmar o negar.

Basant-se en aquests principis d’electrònica/informàtica, uns investigadors de la North Carolina State University han dut a terme computació amb l’ADN de cèl·lules vives. Per a això, han aplicat el principi de les portes lògiques del tipus “AND”. Aquestes portes són tot un clàssic en els processos booleans i són aquelles en les quals totes les condicions s’han de complir perquè ocòrrega un procés. Doncs basant-se en aquesta estructura, estos investigadors han dissenyat uns oligonucleòtids o dispositius, com ells els diuen, que són capaços d’unir-se a dos microRNAs, miR-21 i miR-122, alliberant-se així una molècula fluorescent que podem mesurar.

La importància d’aquests experiments radica que han estat capaços de detectar els canvis biològics que han ocorregut a l’interior de les cèl·lules vives. Així, els autors proposen que amb estos tipus de dissenys es podria millorar la detecció d’algunes malalties i els seus tractaments, ja que es pots monitoritzar en tot moment què està ocorrent en les cèl·lules i saber com resoldre millor el problema, que al final és el més important.

Imatge