Corral en ruïnes (Javalambre)

Corral en ruïnes (Javalambre)

 

L’altre dia visitava un jaciment arqueològic d’època íbera que encara no havia tingut ocasió de visitar. Eixa classe de coses que els arqueòlegs solem fer al nostre temps lliure: Vacances? Doncs a passejar pel monument “x” o a veure tal jaciment! Potser perquè em va eixir un dia filosòfic o, potser, perquè les baixes temperatures ajudaven al fet que la imaginació volara cap a un món paral·lel, el cas és que la meua ment eixe dia no es va interessar per les descripcions relatives a les ceràmiques oposades, les ferramentes agrícoles conservades, els objectes en metall o els fogars realitzats en els sòls de les cabanyes.

Eixe dia la meua atenció es va centrar en la modesta muralla que donava accés al poblat. No cridava especialment l’atenció, no tenia aspecte monumental ni molt menys presentava un estat de conservació excepcional. El que va cridar la meua atenció va ser la descripció que va utilitzar l’arqueòloga per a referir-se a ella: “Els habitants del poblat van construïr aquesta muralla al segle IV a.C. Durant els segles que van seguir a l’abandonament del poblat, aquesta va passar a l’oblit entre males herbes i arbustos, fins que al segle XIX es van reutilitzar part de les pedres que la conformaven per a confeccionar bancals i delimitacions per al ramat”.

Funcionalitat, oblit i reutilització. Tres processos de gran recurrència al llarg de la Història. Aquest pensament ha fet que últimament m’haja donat per cercar la “memòria col·lectiva” quan em trobe en un jaciment arqueològic, bé siga de visita o bé treballant en ell. Per exemple, si fem una passejada per l’Almoina de València i ens situem enfront de les termes romanes, quantes converses quotidianes podem imaginar que tanquen eixos murs? Probablement han assistit a infinitat de preocupacions, murmuris, crítiques o esperances d’un altre temps que, al cap i a la fi, no es diferencien molt de les actuals. I passejar per les restes de part del fòrum excavat?, quantes persones hauran quedat “al fòrum quan caiga el sol” com a punt de trobada? I, no obstant açò, després de l’abandonament va arribar la seua reutilització musulmana, posteriorment cristiana, fins a arribar a la seua fase industrial on aquell vell fòrum veuria ara passar per allí obrers i patrons de camí a les fàbriques. Però tornant a la muralla d’aquell poblat íber, quin significat tindria per a un habitant d’aquell lloc?, potser una forma de sentir-se segur dins, un element d’ostentació per al comerciant estranger que arribava fins a allí o un llaç d’identificació col·lectiva com a forma de diferenciar el món exterior del de portes cap a dins? Segles més tard, no obstant això, el pastor de principis del segle passat que no va dubtar a construïr un corral que servira per a salvaguardar el ramat, no és portador d’una altra memòria basada en la reutilització d’una altra anterior?

Supose que reflexions imaginatives similars es repeteixen en altres branques científiques, però la veritat és que sovint, treballant amb les restes materials que un grup humà va abandonar en un lloc, s’apodera de mi la següent reflexió: Quin significat tindria per a una societat humana del passat trobar-se amb restes d’una època anterior? Eixe significat, atrapat en un objecte, en una foguera o entre els murs d’una vivenda, ha anat mutant al llarg del temps: per als arqueòlegs tot element, per insignificant que parega, ens ajuda a aproximar-nos en major o menor percentatge al passat. I açò que el que analitzem, la major part de les voltes i exceptuant els grans descobriments i els monuments imponents, és el fem deixat per una societat humana! (Com vaig sentir un dia dir a una professora de la carrera: “Al fem, quan passen segles i mil·lennis d’Història, li diguem patrimoni”).

És per açò que últimament m’agrada visualitzar la meua professió com un mètode que ens acosta a la Història silenciada, rescatant la memòria de tants abandonaments i reciclatges, intentant registrar part del “soroll” que va omplir aquell lloc temps enrere. A saber quants “sorolls” hi ha sota el sòl que ara mateix estàs trepitjant, desitjant ser descodificats…