Tardigrade in Moss by Nicole Ottawa & Oliver Meckes
Tardigrade in Moss de Nicole Ottawa i Oliver Meckes (NASA)





“Tots som iguals, tots som diferents” era una frase que ens repetien de xicotets en el col·legi per a ensenyar-nos a no discriminar a cap persona per raça, sexe o orientació sexual, i per a educar-nos per a valorar allò que ens fa especials. Fa poc rellegia l’entrada La igualtat de la diferència de Jorge, on ens explicava les diferències genètiques dins d’una espècie. Aqueixa diversitat és la que ens permet seguir vius com a grup i disposar d’un gran catàleg d’armes genètiques per a defensar-nos enfront del medi en el qual vivim. Aqueixes petites diferències entre individus expliquen la diversitat de comportament o aparença física de cada persona, sense oblidar aquelles que ens fan ser més o menys sensibles a elements externs o tenir major o menor tendència a patir una malaltia.


En recerca ens interessa detectar allò que ens iguala a tots per a entendre els processos comuns, però també ens fascina tot allò raret, el que ens fa destacar tant para bé com per a mal. Així que l’organisme més xicotet, amb més curta vida o menys evolucionat ens importa i molt. Ens encanta entendre què els fa especials i ens permet utilitzar-los com a model per a entendre mecanismes que en d’altres organismes estan emmascarats pel funcionament normal de la resta de gens. És per açò que a mi també m’agrada tot allò que s’ix de la norma. He passat molts anys fent estudis sobre dades provinents d’humans, unes vegades han estat anàlisis sobre individus sans, unes altres sobre grups de persones malaltes. Però, podríem aprendre coses d’un animal que no genera càncer? O d’un animal que és capaç d’eixir airós dels ambients més extrems?


L’altre dia Heterocephalus glaber i Filum Tardigrada se’m van barrejar en un mateix fil discursiu. Rarets com són ells, el farumfer i l’ós d’aigua em van aparèixer en un mateix pensament. Què interessant que és la raresa extrema! vaig pensar. Aquest parell d’animals em van venir al cap per l’extraordinari de les seues diferències respecte a la resta d’organismes que coneixem. Que no coneixeu el farumfer? Ni a l’ós d’aigua? Doncs he d’admetre que fins a fa uns mesos jo tampoc tenia el gust. Al farumfer el vaig conèixer per les notícies que van saltar als mitjans sobre els nous estudis als quals se’ls estava sotmetent, mentre que a l’ós d’aigua el vaig conèixer quan vaig haver de preparar una exposició sobre biomimètica i em vaig encarregar de cercar còpies humanes d’invencions d’organismes adaptats a ambients extrems.


El farumfer no genera càncer, no acumula greixos, és capaç de moure les seues quatre dents independentment i viu en estructures socials de castes similars a les dels insectes… Qui no voldria a un farumfer com a gendre? Dit així sembla encantador, i de fet al meu parer m’ho sembla, encara que és veritat que potser en mirar-lo alguns de vosaltres el pugueu trobar una miqueta repugnant. Tanmateix, crec que hauríeu de donar-li una oportunitat, podeu seguir el Gran Germà dels farumfers amb la càmera que tenen connectada en el Pacific Science Center, però més aprop podeu visitar-los a la sabana subterrània que els han preparat al Bioparc de València. Definitivament els estimareu quan sapieu que totes les bondats que us he explicat són veritat. El ferumfer és un rosegador que viu sota terra en la sabana africana però que és conegut entre els rosegadors com el més longeu, arribant a viure 30 anys, quasi 10 vegades més que el ratolí convencional de grandària semblant. Entre les moltíssimes característiques del farumfer s’ha vist que no sent dolor o irritació en ulls, nas i pell enfront dels àcids generats en els túnels on viuen. Longeu, no respon a certes agressions externes i a més no genera càncer de forma natural. Per exemple, se’ls ha tractat amb fonts ionitzants o injectant oncogens en cèl·lules i no hi ha hagut manera de generar tumors ni que les cèl·lules es reproduïren de manera incontrolada. Sembla que el farumfer té moltíssimes característiques suficientment diferents a nosaltres per a poder entendre els mecanismes subjacents i potser en un futur descobrir-nos les claus de la seua longevitat i immunitat enfront del càncer.


Sense tenir suficient amb el farumfer, va i ens creuem amb un gladiador, un tot terreny capaç de moure les seues vuit potetes i ballar a ritmes insospitats en espais aquosos. Au, penseu en les proves més dures a les quals sotmetríeu a cert ministre d’educació o d’economia, ja que de ciència no en tenim cap. Heu pensat en altes pressions i temperatures, buit, radiació o fins i tot la deshidratació, doncs us heu quedat curtíssims perquè l’ós d’aigua o tardigrad és capaç de resistir açò i més. Mitjançant la criptobiosi és capaç de resistir a les condicions ambientals més extremes. Aquest procés li permet entrar en un estat metabòlic suspès reversible i així esperar fins que arriben millors temps. Un dels més coneguts és el que li permet pràcticament deshidratar-se i generar certes proteïnes i sucres, com la trehalosa, que protegeix a les seues cèl·lules fins que arriben millors condicions en les quals hidratar-se de nou i reviure, per dir-ho d’una manera. Així que és com qui pretén hidratar una tomaca seca italiana però en comptes d’obtenir una saborosa tomaca hidratada es troba amb una tomaca viva, li preguntarem a Walt Disney com ho porta. De l’ós d’aigua hem après i ens hem inspirat per a crear productes que, per exemple, estabilitzen la matèria biològica a temperatura ambient, permetent estalviar en refrigeració i augmentar la conservació d’aqueixes mostres. Així que de nou ens trobem amb un altre organisme especial i amb molts secrets encara per desvetlar com el fet que haja sigut capaç de suportar el viatge en l’exterior de naus espacials, tornar tan ample a la Terra i marcar-se una de les seues ballarugues.


Potser el farumfer i l’ós d’aigua no tinguen res més en comú que el fet de ser especials, però no em negareu que s’ixen de la llista. Possiblement tinguen en comú mecanismes que permeten reparar de forma efectiva i molt ràpida el seu ADN, o mutacions específiques que els facen més resistents a canvis externs. Per a saber tot açò haurem de seguir investigant-los, a ells i a la resta danimals curiosos. Teniu alguna planta o animal raret favorit? Quin característiques voldríeu adoptar d’altres organismes? Quin característiques humanes trasplantaríeu a altres organismes?