“Objetivo: futuro” de Eva Alloza (31.12.2009)

A voltes comences amb la idea d’un text i encara que no vulgues una tempesta d’idees se succeeix en la teua ment. Un torrent d’imatges, olors, sabors i sons es connecten els uns als altres per a crear un embull que finalment no saps per on podar. Hauries d’escollir una sola idea però les sensacions semblen molt més fortes.

La sirena del port a l’alba, la sal cristal·litzant en el braç, la calor del sol d’hivern en el front, la pressió dels esmunyedissos grillons del caqui contra el paladar, el frec d’un instant amb el dit d’un altre passatger agafat a la barra de l’autobús, la fragància de les magdalenes del forn a llenya, la meua mirada en tu.

Han sigut necessaris dos exilis perquè m’haja adonat de dues coses. Mai abans havia eixit d’aquesta ciutat, i quan ho vaig fer per primer volta, en tornar després d’uns mesos, vaig descobrir els meravellosos edificis modernistes, decorats amb les seues balconades i vidrieres, que quadriculen la ciutat de Barcelona. Vaig aprendre simplement a alçar la barbeta i apreciar l’arquitectura que m’envoltava, aquella que s’havia tornat grisa i invisible amb la quotidianitat.

Llavors va sobrevenir un exili més llarg, després de més de deu anys he tornat a la meua ciutat i de nou m’ha ensenyat una cosa. Quelcom que estava ací, que tots resaven contínuament i que sempre havia menyspreat. Recorde dir: Sí, està ací, però tampoc ho necessite. Quina desvergonya! Però llavors un dia un molt bon amic s’havia mudat i abans d’entrar en el seu pis em va portar directament a la teulada, a veure aquell espectacle. Sobre la gran ciutat imponent es presentava el mar, el nostre mar, el meu Mediterrani exultava color i grandesa. Alguns addictes al mar material matarien per viure enfront del mar, però jo visc en la muntanya i m’alimente d’essències. No saben que he après a mirar, a girar el cap i descobrir que des d’ací a dalt sempre puc saludar al mar, cada dia. Així que, després d’aprendre a alçar la barbeta, he après a dirigir-la de forma intel·ligent. Ací està el mar.

Darrere de cada petit moviment, mirada, missatge, murmuri o carícia podem aprendre alguna cosa, i ja van tres vegades que visite l’exposició Mediterrani: el nostre mar, com mai l’has vist. Una exposició que et permet descobrir des del primer minut. Apel·lant a la mediterraneitat que portem dins remou consciències, et guia pels diferents aspectes que representa, activa tots els sentits i et transforma quan has eixit. Perquè si no surts volent-ho més, és que a aquest mar ja li queda un minut menys de vida.

L’última vegada que vaig ser-hi vaig prendre moltes notes del que em sorprenia, d’allò que us podria interessar, però he pensat que no té cap sentit. No us destriparé l’exposició. Com qualsevol peça d’art, és millor experimentar-la totalment verge. Però sí puc explicar que t’omple els ulls de colors, i no solament del blau, que les mans et poden cremar o deixar gelat si passes del mar del Carib al de Barentz, que la llengua se’t pot quedar seca en el mar Mort, que el murmuri del seu cant no és de sirena, o que no hi ha millor brisa que la que ve d’un bon oli d’oliva. Així que haureu d’anar amb els cinc sentits activats.

No per ser un mar entre terres és una frontera, sinó un pont que ens uneix en molts aspectes culturals. Aquest mar és també cultura gastronòmica i lingüística, que és la història que ens uneix a través d’aquest pont que fa honor al seu nom de mar entre terres (Mar Medi Terraneum, Mesogeios Thalassa, al-Baḥr al-Mutawāsiṭ). Parlar del mar no és solament parlar d’una ingent massa d’aigua, sinó també de geografia, geologia, recerca, ecologia, pesca, transport, navegació, cultura, biodiversitat, sostenibilitat i tants d’altres.

Tornant a les meues sensacions, aquest matí he baixat per la rambla del Poblenou fins a arribar al mar, aquesta vegada sí que he estat a prop. Avui feia vent fresc, estava gris el cel i li donava un color especial al Mediterrani. El nostre mar no deixa de ser un espill que reflecteix les terres que circumda, Mare Nostrum quan totes elles eren de domini grec. Si no ens cuidem, si no som conscients, si som descurats el nostre mar també ho patirà.

Vaig descobrir també el mar de Joaquín Sorolla o el de Sebastião Salgado o el de Stanislav Lem o el que transporta totes les nostres dades. On has descobert el mar? De quina manera? Com és la teua relació amb el mar? El mar i l’oceà et produeixen les mateixes sensacions? Vivim massa allunyats dels nostres mars? El mar es pot defensar contra nosaltres?