Imagen de la exposición IMAGINARY

 Vaig llegir en un altre bloc, crec que no fa molt, que en el llenguatge de les matemàtiques, les equacions són com els poemes. Una frase bonica que pot representar la fusió de l’art i les mates, una fusió de la que sorgeix l’exposició IMAGINARY, que ens visita ara a la Universitat de València, o dit d’una altra manera, peces creades a partir de la geometria algebraica. I és que, oh sorpresa, la representació física de determinades fórmules pot donar resultats increïblement bells, autèntiques obres que podrien estar a qualsevol museu d’art modern.

A més, i ací està el millor, un es pot convertir també en creador gràcies al programa SURFER, que ens ofereix mil opcions per a plegar a tenir una “obra d’art matemàtica” dissenyada per nosaltres. Ens transformem així en part activa de la pròpia ciència, una cosa molt interessant de la que ja us parlàrem ací.

Els creadors de IMAGINARY defineixen l’exposició com una manera d’utilitzar els components estètics i visuals de les matemàtiques per explicar el seu contingut de forma interactiva. Jo no ho haguera explicat millor, així que no ho faré. Visiteu-los i gaudiu. Passegeu per les seues galeries, artistes?, si, però també enginyers i geòmetres, i per les dels propis visitants i usuaris que surfegen pel programa i modelen autèntiques meravelles. Trobarem fins i tot consells per a fer la banda de Moebius, que no és el grup d’un nou amb nom estrany, sinó una cinta de la que vos podeu fer una idea teclejant el seu nom a les imatges de Google.

Però és que a la web de l’exposició també es plantegen si el públic es preguntarà si allò serveix per a alguna cosa. Vaaaaal, vaig a contestar jo. Aplicacions per a les matemàtiques ens en sabem un miler, desglossen allò que ens envolta, bussegen a l’economia, sostenen edificis, però IMAGINARY pot anar més enllà, pot donar forma a l’estudi d’un matemàtic, algú que treballa amb allò abstracte i incomprensible moltes vegades per a un altre. Pot acostar les matemàtiques, una assignatura poc simpàtica, als estudiants i, en general, a tot el públic, que seria com contractar a un assessor d’imatge, com canviar-li el look.

Sense deixar de banda la generació de noves formes, una cosa aparentment inútil que pot tenir infinites aplicacions per als creatius, des d’un arquitecte a un dissenyador de joies o mobles. No varem trobar a la pel·lícula Avatar un món que fascinà a tots, ple de formes suggerents i sorprenents? Oblidant, això si, els seus incomprensibles cavalls de sis potes! A més, és realment necessari veure aplicacions reals? ¿Què significa la utilitat a una exposició d’art? Quina és la utilitat d’una obra si no és generar emocions? No se perquè es suposa que la ciència deu ser útil fins i tot quan es fon amb l’art, o és que tal volta ho deu ser en qualsevol cas. Volen contar el mateix un científic i un artista quan creen junts? Què ens emportem al final d’una mostra d’art i ciència? Les sensacions són gratis, passeu i emporteu-se les que vulgueu….