La ciència té un impacte cabdal en tots els aspectes de la nostra vida. Per això l’accés a una cultura científica adequada als no especialistes ha de ser una prioritat. Aquestes paraules encapçalen l’espai de divulgació científica de David Bueno, professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona i, també, divulgador de la ciència.

Ja en l’any 1985, la Royal Society va publicar un informe titulat “La comprensió pública de la ciència”. El punt de partida del mateix és que la prosperitat econòmica del UK depenia de la ciència i la tecnologia. S’assenyalava que, per aqueixa raó, tots els ciutadans haurien de tenir una certa comprensió de la ciència: del seu mètode, dels seus assoliments i de les seues limitacions. El que va plantejar aquest informe va ser la necessitat de l’alfabetització científica de la població, situant aquest objectiu com una necessitat nacional. I en l’informe es va analitzar el paper de l’educació formal, els mitjans de comunicació, la comunitat científica, la indústria i els entorns d’educació informal (com conferències, museus o activitats per a xiquets). D’açò fa 26 anys…

En l’any 2005, 4 congressistes i senadors demòcrates i republicans van fer una petició a l’Acadèmia Nacional de Ciències. Els demanaren que identificaren les accions més rellevants que els responsables federals podrien prendre per a millorar el sistema de ciència i tecnologia dels EEUU, en relació amb la seua posició en el món. Durant l’estiu de 2005, un comitè designat per l’Acadèmia Nacional de Ciències, l’Acadèmia Nacional de Ingenería i l’Institut de Medicina va estudiar com havia evolucionat la competitivitat dels EEUU a escala global En l’informe resultant, d’unes 500 pàgines, plantejaven 4 recomanacions, juntament amb una sèrie d’accions específiques per a cadascuna d’elles.

Les quatre recomanacions varen ser:

1 L’educació primària a EEUU, en ciència i matemàtiques, havia d’ocupar les primeres posicions a nivell global.

2. S’havia de fomentar que més ciutadans dels EEUU cursaren estudis superiors en matemàtiques, ciències i enginyeria.

3. S’havien de dedicar més fons a la investigació bàsica.

4. Finalment, s’havia de reformar l’ecosistema competitiu.

En l’any 2010, els presidents de les tres societats esmentades encarregaren una actualització del context global i de la situació particular dels EEUU. El resultat va ser un informe més curt, de 85 pàgines: un informe de dimensions humanes. Aquest encàrrec es va fer a causa de la percepció que, en aqueix període de 5 anys, la posició competitiva dels EEUU s’enfrontava a reptes encara majors. El món estava i està immers en una crisi econòmica. A més, l’avanç ràpid i persistent de l’educació, el coneixement, la innovació, la inversió i la infraestructura industrial en tot el món havia afeblit la posició dels EEUU. Finalment, pensaven que el govern federal i la indústria estaven plantant cara a problemes menors, deixant de costat qüestions estratègiques crucials per a la competitivitat d’EEUU a llarg termini.

Un dels aspectes més interessants d’aquests informes és que, en ells, es considera que un dels factors primaris de l’evolució de l’economia en el futur i, per tant, de la generació d’ocupació, serà la innovació. I, sobretot, la innovació basada en els nous coneixements, en els avanços de la ciència i l’enginyeria.

Considerem el cas de les tecnologies de la informació i la comunicació. En un període d’uns 40 anys, els científics i enginyers han trobat com augmentar la capacitat dels circuits integrats en un factor superior a un milió. I, durant aqueix període, van aparèixer emprenedors que van crear nous productes basats en aquests avanços. El resultat és que hem passat de les cintes magnètiques de cassette als ipods, dels mapes al GPS, dels llibres de paper als llibres electrònics. I podem aprofitar per recordar a Steve Jobs. S’han dissenyat nous productes, que s’han hagut de produir, anunciar, transportar, vendre, mantenir… Hi ha un efecte multiplicador sobre l’ocupació.

Un sistema d’innovació i competitivitat es basa en tres components bàsics: el capital de coneixement, el capital humà i un ecosistema creatiu. I l’educació està implicada en la formació del capital humà. Per ser competitius en el mercat global, dominat per la tecnologia, es requereix una força de treball altament qualificada. Açò demanda que virtualment totes les persones que vulguen treballar tinguen certes habilitats en matemàtiques i en ciència. I també és necessari que la nació tinga un conjunt de persones altament creatives que posseïsquen una extraordinària capacitat per a les matemàtiques, la ciència i l’enginyeria. És a dir, és necessari disposar d’un grup de científics i enginyers que puguen realitzar un treball creatiu, imaginatiu, punter, açò és, que puguen innovar.

D’aquestes coses parlava jo, fa uns mesos, en la presentació a Alzira del llibre L’enigma de la llibertat, del David Bueno. Aquestes son les tendències als Estats Units o al Regne Unit. I jo pensava que aquest era, també, el camí a seguir a l’estat espanyol. Fins fa unes setmanes. Coneixeu les mesures que, segons el Ministre Wert, solucionaran els problemes de la Universitat? Encara no heu llegit la carta de la Secretaria d’Estat d’Investigació, Carmen Vela, a Nature?

Fernando Sapiña

Institut de Ciència dels Materials, Parc Científic, Universitat de València.

The Public Understanding of Science, The Royal Society. 1985. http://royalsociety.org/policy/publications/1985/public-understanding-science/

Rising Above the Gathering Storm: Energizing and Employing America for a Brighter Economic Future. The National Academic Press, 2007. http://www.nap.edu/catalog.php?record_id=11463

Rising Above the Gathering Storm, Revisited: Rapidly Approaching Category 5. The National Academic Press, 2010. http://www.nap.edu/catalog.php?record_id=12999

Turn Spain’s budget crisis into an opportunity. Nature, 486, 7, 2012. http://www.nature.com/polopoly_fs/1.10770!/menu/main/topColumns/topLeftColumn/pdf/486007a.pdf